Presentació
Fa més de 125 anys que quatre salesians italians varen arribar a casa nostra. Els enviava Don Bosco que havia rebut les peticions insistents d’alguns ciutadans de Barcelona, catòlics amb inquietuds socials, perquè continuessin a Barcelona l’obra de promoció, educació i evangelització amb els nois de les classes populars que ell havia iniciat l’any 1841 a Torí. Són els nois que el mateix Don Bosco descriu en les seves Memòries de l’Oratori: els joves que voltaven pels carrers de la ciutat, especialment els que havien sortit de la presó…; picapedrers, manobres, estucadors, pedraires, guixaires i d’altres que venien de pobles llunyans… exposats a tots els perills… als quals se n’hi varen anar afegint d’altres de condició modesta però en situació més normalitzada.
A aquests nois sense recursos, abandonats i en risc Don Bosco s’hi va lliurar amb cos i ànima. Va reunir un grup cada cop més gran i implicat de col·laboradors de tota mena que compartien amb ell la tasca amb els joves. La seva era una casa per als nois que no en tenien, una escola on aprendre per a la vida i per a la feina, una comunitat on descobrir possibilitats inesperades de viure la fe, i un ambient on trobar-se amb altres, fer amics i experimentar la joia de la vida.
A aquests nois sense recursos, abandonats i en risc Don Bosco s’hi va lliurar amb cos i ànima.
Les seves intuïcions pedagògiques van néixer de l’experiència amb aquests nois: la necessitat ineludible de passar pel cor dels joves: no n’hi ha prou d’estimar-los; els nois han de notar que se’ls estima; la necessitat de poder dialogar, de comprendre el perquè de les coses, de sentir-se implicats; el valor de trobar raons vàlides de viure i de descobrir que la fe en Jesús ens fa viure més plenament… Intuïcions de fons d’un sistema educatiu original i especialment indicat per als nois en situació de risc: el Sistema Preventiu de Don Bosco.
Doncs bé, els salesians que arriben a Barcelona estan disposats a repetir a la masia Prats de Sarrià, llavors un poble dels voltants de la ciutat, la mateixa experiència. I així van néixer els Talleres Salesianos per a nois orfes. Allí hi trobaven la casa, l’oportunitat d’aprendre un ofici, la possibilitat d’educació i de vida cristiana.
Seguim la crida a estar al servei dels nois dels ambients populars i especialment els que més necessiten una mà amiga
Era una llavor que ha continuat donant fruit al llarg d’aquests gairebé 125 anys transcorreguts fins ara. Els Salesians de la Inspectoria de la Mare de Déu de la Mercè mai no hem oblidat els nostres orígens fundacionals, la crida a estar al servei dels nois dels ambients populars i especialment els que més necessiten una mà amiga, com deia Don Bosco. La presència en el barri d’Hostafrancs a final de segle; l’oratori de Mn. Anton a Badalona; l’acollida d’immigrants en les fundacions escolars; les obres d’inserció en els barris de nova creació: La Verneda i Ciutat Meridiana (Barcelona), la Mina (St. Adrià de Besòs), la Bordeta (Lleida), Sta. Eugènia de Ter (Girona); la responsabilitat educativa dels nois de les Llars Mundet i de la Residencia para Niños de Huesca en són testimonis eloqüents de la nostra història ja centenària.
Avui les necessitats dels nois i noies, les seves noves pobreses i precarietats continuen sent un repte per a nosaltres. Estem convençuts que els sistema educatiu de Don Bosco continua sent vàlid avui per a fer créixer el millor que té cada noi en ell mateix, per superar els condicionaments negatius que no els deixen desenvolupar-se plenament. Procurem respondre a aquestes necessitats amb obres educatives on se segueix aplicant el Sistema Preventiu de Don Bosco que cerca l’educació integral del jove: esplais, centres juvenils, escoles, parròquies… Però també amb aquell altre tipus de realitats educatives que trobem descrites aquí i que surten a l’encontre dels nois i noies que ja han iniciat processos de marginalitat: Unitats d’Escolarització Compartida (UEC), Centres Oberts, pisos d’acollida, aules d’estudi, projectes d’inserció laboral, projectes d’acompanyament a immigrants, projectes amb famílies… En total, uns 25 serveis.
Una tasca, d’altra banda, que, com es pot comprovar, no fem sols. La presència cada cop més nombrosa i qualificada de 100 professionals contractats i uns 150 voluntaris, és una prova de l’empenta i de la capacitat de convocatòria d’aquestes realitats.
Una tasca, finalment, sempre inacabada. Les situacions de mancança i de marginalitat de les noies i dels nois continuen essent una interpel·lació. Aquest dossier que avui presentem és una guia provisional i oberta. Tant de bo que sapiguem anar trobant la forma de fer-la créixer al servei dels nois i noies que busquen i mereixen un futur millor. És el nostre repte.